CONCLUSIONS

CONCLUSIONS
______________________________________________________________



1• Hi ha una manca de dades sobre aspectes fonamentals: quantes persones sense llar hi ha, on es localitzen, què necessiten. Aquesta situació es repeteix tant a l’Estat espanyol com a la UE.

2• La intervenció dels diferents nivells d’Administració pública (central, autonòmica i local) ha afavorit el fet de dispersar responsabilitats. Hi ha una carència important en matèria de coordinació administrativa.

3• El fenomen de les persones sense llar no és quelcom aliè a la majoria de la població “normalitzada”, sinó que en els darrers anys, altres col·lectius, com joves, dones, immigrants i persones qualificades i amb formació, també s’han vist afectats per la situació de sense llar. Les causes que hi ha darrere d’aquesta problemàtica són estructurals, però les conseqüències afecten persones que es troben sense feina o sense salut, i que han viscut un trencament de vincles familiars i socials que les han conduït a viure al carrer. El denominador comú és la manca d’habitatge i la precarietat material i personal en què es troben.

4• La fragilitat relacional i la falta de suport familiar és una realitat que s’afegeix a les dificultats econòmiques, d’habitatge o d’inserció laboral. L’objectiu comú de totes les entitats que s’hi dediquen és la de millorar la situació social i relacional de les persones sense llar, cobrir les seves necessitats bàsiques d’allotjament, però, també, facilitar itineraris de recuperació adequats a les possibilitats de cada persona, a fi d’aconseguir la seva autonomia i inclusió social.

5• Si la societat no es torna més tolerant i receptiva envers el fenomen de les persones sense llar, difícilment s’aconseguiran millores significatives per eradicar l’exclusió. Per assolir aquest objectiu a llarg termini serà necessari un canvi en la percepció que la societat té d’aquest col·lectiu. En el dia a dia es detecta una actitud creixent de rebuig cap a aquestes persones, realitat aquesta que dificulta qualsevol actuació d’integració. 


-Anàlisis dels gràfics
1.       En el primer gràfic podem apreciar que s’han fet més entrevistes a Homes que a Dones
2.       Aquí podem observar els tipus de opcions d’habitatge  que hi han i el número de persones que utilitzen aquestes eleccions.
3.        S’aprecia molt bé en el formatge que ens mostra el gràfic. Clarament la majoria de les persones entrevistades encara cobra la prestació d’atur.
4.       Al  següent gràfic de barres s’aprecia que la majoria d’ entrevistats està d’acord en que el negoci del SOL no respecta el dret a la vivenda, digna i de qualitat.
5.       La majoria d’ entrevistats creuen que  viure en una ciutat gran condiciona molt la situació de trobar-se en situació de desemparament.
6.       En aquesta gràfica es pot apreciar que els entrevistats han sigut sincers i honestos perquè realment no sabem a on ens portarà la vida i mai pots dir: això a mi no em passarà.
7.       Es pot veure que no hi ha gaire diferencia en una resposta i l ‘altra. És fàcil que ara en l’actualitat coneguem alguna persona o hagis sentit d’alguna persona....
8.       En aquesta gràfica de barres podem  observa que la gent s’ha decantat per punt entremig.
9.        A la gràfica es pot observa com els entrevistats opinen sobre si aquest col·lectius tenen suficients ajudes.
10.   En aquesta gràfica podem observa l’opinió dels entrevistats que creuen que la gent sense llar són  vistos de manera negativa en definitiva exclosos per la societat.
11.    Els entrevistats creuen que les ajudes socials  són insuficients  per aquest col·lectiu
12.   En aquesta gràfica de barres podem observar que majoritàriament cap dels entrevistats dona diners a la gent que viu al carrer.
13.   A la grafia de barres que veiem podem determinar  que  la gent es conscient de que aquestes persones no estant vivint al carrer perquè volent, sinó per diferents factors que els han dut a viure aquest situació.
14.   La majoria del  entrevistats opinen que tenim un problema social.
15.   En la gràfica de barres podem apreciar que les persones entrevistades desconeixent els factors de risc que comporta viure al carrer durant un període de temps llarg.
16.   Amb el gràfic de barres s’aprecia molt bé la diferencia entre 0 i 5.
17.   Al següent gràfic també passa que es veu una diferència molt elevada.
18.   En aquesta gràfica podem determinar que els entrevistats no fan res per canviar la situació de les persones sense llar.  Es una cosa típica en el sistema que vivim actualment.
19.   En aquesta gràfica em sobta perquè creia que la majoria de entrevistats pensaria que la situació actual es per culpa de les polítiques que fan. Però es tot el contrari creuen que no afecta a la situació actual.
20.   En la gràfica de barres es pot apreciar que la majoria de entrevistats creu en la reinserció d’aquest col·lectiu.
21.   En les gràfiques de barres que em vist ara em pogut apreciar que els entrevistats creuen que a Europa també pateix aquest tipus de situacions.
22.   En aquesta gràfica circular la majoria de entrevistats està d’acord a que els seus impostos vagin destinats a recursos, equipaments per a persones sense llar.
23.   En aquesta gràfica de barres s’ha pogut observar les opcions que han escollit els entrevistats, la majoria pensa que en alguns cassos haguessin pogut evitar aquesta situació.
24.   En aquest gràfic es veu una clara resposta per part dels entrevistats i es la de que la majoria de persones sense llar són molt rebutjades per la societat.
25 La majoria de entrevistats opina que si, seria just el fet de tenir un habitatge digne però el que pot ser no recorden els entrevistats es que això es o era un dret constitucional


No hay comentarios:

Publicar un comentario